Etapa 10 Laughling-Las Vegas

L'etapa 10 és entre Laughling i Las Vegas. La distànica entre les dues ciutats és de 160km i de 2 hores aproximadament.


Abans d'arribar a Las Vegas ens podem parar al Llac Mead.
Aquest gran llac és el punt d'unió entre tres grans deserts el desert de Mojave el desert de Gran Cuenca i el desert de Sonora.

Vista del Llac Mead

Desde que el tema de l'alchol s'ha legalitzat a E.U,A el 1931 Las Vegas s'ha anat convertint en un dels principals destins turístics del país. Com que actualment el tema de la droga, el sexe i el joc estàn perden comercialitat estàn promocionant la ciutat coma destí turístic, però tot i així el tema dels jocs continua sent molt popular.
La arribada a Las Vegas, acostuma a ser bastant impresionant, ja que després de tants dies travessant desert es un canvi dins de la dínamica.
Realment el més rocomendable és deixar el cotxe al hotel i patejar tota la ciutat, ja que trobarem impresionants casinos i hotels.

Vista del centre de Las Vega

A Las Vegas es molt típic fer una excursió per el Parc Nacional de la Vall del Foc, al desert de Nevada i disfrutar d'un dia més tranquil fora dels casinos de Las Vegas.

Parc Nacional de la Vall de Foc

Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2012/11/02/etapa-10-ruta-66-laughlin-nevada-las-vegas-nevada/

Paula Estrada i Guim Comellas

Etapa 9: Williams- Laughlin

L'etapa 9 és entre la ciutat de Williams i la de Laughlin. La distància entre les dues ciutats és de 236 km.

En aquesta etapa sortiren de l'estat d'Arizona i entrerem a l'estat de Nevada.


Al sortir de Williams es pot visitar el poble de Ash Fork. La ciutat va ser cremada ddiverses vegades i era un poble molt pobre fins que va apareixer la Route 66 i la ciutat va reviure. Ja que era una parada obligatoria a la ROute 66 i encara es va fer més famosa quan s'hi van grabar petits troços de pel·licules famoses de Hollywood com Dark Passage entre d'altres.









Entre la gran quantitat de trams historics un dels més famosos és el que connecta Seligman amb Kingman

















Seligman és un poble que ara comença a florir gracies a la Route 66 i també a la proximitat envers Las Vegas.

Desde Kingman es poden visitar diverses coses una de les més famoses és la Skywalk al gran Cañon, que és una plataforma que sobresurt de un precipici i fa molt vertigen.
Està a prop de la reserva india de Hualapai.






Molta gent enlloc de passar per Laughlin decideixen passar per Las Vegas. Laughlin és bastant similar


Prop de Laughlin podem anar a visitar la presa Hooverque esta situada al riu Colorado i que és una de les preses més famoses de tot el món per ser una de les majors obres públiques portades a cap durant l'época de la Gran Depressió.




















Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2012/10/29/etapa-9-ruta-66-williams-arizona-laughlin-nevada/


Guim Comellas

Etapa 8: Gallup-Williams

En aquesta etapa viatjarem de Gallup, Nou Mèxic fins a Williams, Arizona. Farem 365 kilómetres i aproximadament 4 hores.
Passarem per Gallup, Holbrook, Winslow, Flagstaff i Williams.

En aquesta etapa ens endinsarem a l'estat d'Arizona, on haurem de retrasar 1 hora el rellotge. Durant el nostre viatje per carretera passarem per per petites poblacions com Sanders o Houck.

La següent parada obligatoria serà Holbrook.

Que visitar a Hoolbrook?

A Hoolbrook podem visitar el museu dels indis navajos, realment un lloc molt interesant i amb molta história.

Però la visita obligatoria que s'ha de fer a Hoolbrook es al Petrified Forest National Park, que situat a 45 km de Hoolbrook es tracta d'un bosc prehistóric amb arbres de milions d'anys, ja fóssilisats i convertits en minerals

Petrified Forest National Park

Continuem amb el nostre viatje per carretera i travessant tot l'estat de Arizona, fa anys dominat pels indis, veurem moltes botigues de artesanía indígena, bon lloc per comprar souvenirs.
Ja passat tot aixó arribarem a Winslow, una de les ciutats més poblades.



Que visitar a Winslow?

El principal atractiu d'aquesta ciutat és la visita al Meteor Crater, un cràter de més de 2km de diàmetre causat per un meteorit de fa 50.000 anys. Per visitar-lo hi ha un museu a una de les seves vores, on hi ha informació sobre meteorits i plataformes des de les quals tens molt bones vistes al cràter i al immens desert que el rodeja.

Vista del cràter

I seguint la nostra ruta arribarem a Flagstaff, el nostre penúltim destí del día.
Flagstaff s'ha convertit en una parada obligatoria gràcies a la seva próximitat al Gran Canó., es una ciutat ideal per passejar pel seu centre, ja que està plena de bars i motels amb molta história.

Ja havent visitat Flagstaff posarem rumb a la última destinació: Williams, la ciutat coneguda per ser l'entrada al Gran Canó, al portar tot el día en carretera el recomendable sería visitar el Gran Canó el día següent.
El més recomedable sería conteractar un dels varis tours en una de les moltes oficines que hi ha, ja que es fa amb jeeps i podràs arribar a explorar les impresionants vistes amb l'ajuda de locals de Williams.

Vista de Gran Canó

Fonts
https://inforuta66.wordpress.com/2012/10/15/etapa-8-ruta-66-gallup-nuevo-mexico-williams-arizona/

Paula Estrada i Guim Comellas

Etapa 7: Santa Fe-Gallup

La segënt etapa va de Santa Fe, a Nou Mèxico, fins a Gallup, també a Nou Mèxico. Son 349km i aproximadament 4 hores a la carretera, passant per Santa Fe,, Albuquerque, Gants i Gallup. i es una miqueta més curta que l'anterior.
Després de esmorzar a Santa Fe, ciutat ja visitada a l'anterior estapa, marxarem cap a Albuquerque, creuent el Riu Grande. Albuqurque, una ciutat en la qual l'estil de vida es molt diferent al de altres estats, ja moltes cases, molt color, sensacions diferents..
Albuquerque es la ciutat més gran de Nou Mèxico i es una ciutat molt turística i amb molts atractius amb una forta escéncia espanoyola.

Que visitar a Albuquerque?

Avinguda Central i Quart Carrer

La Ruta 66 passava per el Quart Carrer peró al 1937 va cambiar el seu traçat  i va començar a passar per aquesta avinguda. Aquest canvi va ser durant l'época de creixement de la Route i al llarg d'aquest carrer es van construir motels, restaurants.. així que és interesant veure els diferents edificis d'época que hi ha la llarg d'aquests dos carrers.

L'Avinguda Central

Sky City

Sky City és un poble a prop de Albuquerque en el qual pots conéixer tota la cultura dels indis Acoma, que habitaven en aquella zona fa molts anys.

En aquest poble pots per un recórregut ja senyalitzat, visitar el seu museu i fins hi tot hi ha un restaurant amb plats de la gastronomía local.

Ja visitat Albuquerque, tornem a la carretera i després de recórrer grans i desértiques carreteres rodejades per víes de tren arribem a Grants.

Grants es un poble reconegut per la seva explotació en mines d'urani i es una ciutat que ha tingut anys d'esplendor i anys de plena decadència.

Vista general de Sky City

Que visitar a Grants?

Wild Spirit Wolf Sanctuary

Es un lloc d'acollida de llops i gossos llops i que tracta d'educar al públic sobre la naturalesa i la vida salvatge d'animals com el llop.

Prop de aquest lloc d'acollida cal dir que hi ha el museu de minería de Nou Mèxic, que podem visitar si anem bé de temps.

Que visitar a Gallup?

Gallup destaca pel seu centre on s'hi reuneix la major quantitat de comercis indis, ja que una gran part de la seva població són descendents de varies tribus indies americanes.

Red Rocks Park

Es un parc famós situat aprop de Gallup que te més de 640km quadrats. La majoria de pedres del parc tenen formes estranyes. També hi ha un dels amfiteatres més famosos del mon.

Per últim voldriem destacar un  l'Hotel Rancho, un dels mítics hotels de la ruta per el qual han passat varis actors de l'época com Ronald Reagan, Kirk Douglas o Doris Day.
Us deixem la web del hotel on podeu mirar els preus.

Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2012/10/13/etapa-7-ruta-66-santa-fe-nuevo-mexico-gallup-nuevo-mexico/

Paula Estrada i GuimComellas

Etapa 6 Amarillo-Santa Fe

L'etapa 6 de la Route 66 és d'Amarillo fins a Santa Fe. La distancia entre les dues ciutats és de 455 km i és tarda unes 5h aprox. a fer-lo.

Durant aquesra etapa sortirem de Texas i entrerem a New Mexico.

Abans d'arribar a Santa Fe ens podem para al Cadillac Ranch que és un lloc molt conegut ja que és espectecular.
El Cadillac Ranch és una escultura. L'escultura és representada per 10 cotxes que tenen el morro enterrat a terra i de cara a l'oest











També es recomana parar a Santa Rosa on hi ha el Route 66 Auto Museum que conté una gran col.lecció de cotxes clàsics i objectes de la mitica Route 66.

















SANTA FE: Santa Fe és la capital de New Mexico.



A Santa Fe es pot visitar la Loretto Chapel que és una capella coneguda per la seva escala de cargol.





També es pot visitar el Museum of Indian Arts and Culture és un museu d'art natiu americà























Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2012/10/12/etapa-6-ruta-66-amarillo-texas-santa-fe-nuevo-mexico/



Guim Comellas

Etapa 5 Oklahoma-Amarillo

L'etapa 5 és entre Oklahoma i Amarillo. La distancia entre les dues ciutats és de 428 km. I es tarda unes 4:30 h a fer tota la etapa.


Abans d'arribar a Amarillo es recomana parar a Fort Reno, que és un poble construit el 1874 per l'exercit Americà per protegir els indis Cheyenne.

En aquesta etapa també es passa per Clinton que es un petit poble que passaría decepercebut si no fos perquè hi ha el museu més visitat de tota la ruta.

Abans de arribar a Amarillo es passa per el poble de McClean que havia sigut un centre econòmic duran la epoca d'esplendor de la Route 66.



Amarillo també és coneguda com la ciutat dels ''COWBOYS''.


Un resteurant molt famós es el Big Texas Steak Ranch on et regalen el sopar si aconsegueixes menjarte un ''chuletón'' de 2 kg en menys de una hora.

I a més de tenir el sopar gratis el teu nom queda incluit al llibre de honor de l'estebliment.



















A Amarillo es recomana visitar l'Amarillo Museum of Art. Ja que és el museu més important de la ciutat.




Un bar molt famós és el Route 66 Roadhouse. S'hi ets un fan o t'agrada molt el Jazz aquest bar segur que t'agradarà.



Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2012/10/11/etapa-5-ruta-66-oklahoma-oklahoma-amarillo-texas/

Guim Comellas

História de la Route 66

Després de saber el perqué del nom anem a veure com va nèixer la idea de la Route i com es va desenvolupar.
Tot va sorgir per dos empresaris estadounidencs, un de Oklahoma i l'altre de Illanois, que al 1923 van que van pensar que els Estats Units neciessitava una carretera que creués el país de costa a costa, ja que en aquells temps les dues costes estaven completament aillades l'una de l'altre. Per a dur a terme aquest projecte van haver de convençer a varis gobernants i a part volien que aquesta carretera passés pels seus pobles d'origen.
La carretera va ser senyalitzada al 1927.

Restes de les fites que es van utilitzar al 1927 per senyalitzar la ruta.

En els inicis de la ruta, la carretera era de grava i pedra peró al cap d'uns anys es va transformar en la primera carretera completament pavimentada l'any 1938.
Tot i estar pavimentada hi havien molts trams perillosos que els camioners o motoristes que feien aquesta ruta van anomenar Bloody 66 (sagnant 66) peró gradualment es van anar rectificant aquests errors en trams concrets, tot i així hi havia algun tram díficil de solucionar i hi havia camioners que contractaven a gent de la zona per que els hi fes de copilot.


La Route comença al Llac de Michigan a Chicago i acaba a Santa Mónica, California i té 4000km de llargada.
Els residents dels pobles per on pasava la Route aviat es van donar compte de que els motoristes i gent que pasava per allà fent la Route necesitaven llocs on dormir, mejar, descansar, repostar gasolina... així que molta gent va construir hotels, estacions de servei, botigues de regals... i per aixó la Route té la fama de ser el 'Motel del conductor'.

Petita gasolinera construida pels habitants dels pobles per on pasava la ruta

Aquest creixement va venir acompanyat de la depresió económica que va patir el país i la Route 66  era el passaport per la gent que vivia en regions de camp cap a les terres asolejades i ben pagades de California.
Després d'aquest creixement va venir la época una mica més dolenta de la Route i es que aquesta va acabar sent víctima del progrés als anys 40 i va començar a ser substituida per grans autopistes i rutes interestatals.
A l'octubre de 1984 la nova autopista interestatal 40 havia substituit practicament l'últim tram de la ruta.
Actualment la ruta ha tingut més de mig segle de esplendor i era la principal ruta comercial dels Estats Units peró com ja hem dit actualment la Route ja ha pasat els seus díes de gloria pero es segueix recordant com una de les carreteres més míticas arreu del món.

Fonts

http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=344301
https://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_66
http://www.diariomotor.com/2007/01/18/ruta-66-la-carretera-mas-famosa-de-la-historia/


Paula Estrada i Bilal Obja

Etapa 4 Joplin-Oklahoma

La quarta etapa és entre Joplin i Oklahoma. La distància entre les dues ciutats es de 378 km i es tarda unes 4:40 hores a fer tota la etapa.

Durant aquesta etapa sortirem de l'estat de Missouri i ens endinsarem a l'estat d'Oklahoma.


Abans d'arribar a Oklahoma es recomana parar a la ciutat de Catoosa per veure la Blue Whale of Catoosa, es a dir  ''La balena blava''.

Que és una estructura en forma de balena construida el 1970 al costat d'un estany.
Es va construir perquè els fills del constructor juguessin però ràpidament es va tornar popular i avui en dia es una gran atracció turística.



A Catoosa també es pot visitar el D.W Correl Museum, on hi ha una interessant colecció de cotxes antics resteurats, ampolles de whisky, joguines i elemntes característics de la Route 66.


























Oklahoma city: És la capital i també la ciutat més gran de l'estat d'Oklahoma. També és la 31a ciutat més gran dels E..Units amb una població de 560.000 persones.

A Oklahoma City es pot visitar l'Oklahoma city Zoo and Botanical Garden

També es pot visitar el White Water Bay, que és un parc aquàtic on la majoria d'atraccions son per els nens.

Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2012/05/19/etapa-4-ruta-66-joplin-oklahoma/

Guim Comellas

Per què es diu Route 66?

Realment sembla que el nom d'aquesta carretera, que pertany a la xarxa nacional de carreteres que dels Estats Units, es un nom posat a l'atzar o per alguna simple raó, però l'historia d'aquest nom es una mica més diferent i curiosa.

La cosa es que en Cyrus Avery, principal promotor d'aquesta carretera volia que el número que portés fos un número rodó i va triar el número 60, per tant, la ell volia que la carretera s'anomenes US Route 60. Peró el problema va venir quan els delegats de l'estat de Kentucky volien una carretera que anés de Virginia Beach fins a Los Àngeles i  també tenien el mateix nom pensat.

Després de raons a favor i en contra i de diverses lluites a despachos, ja que el govern de Kentucky volia el 60  fos com fos, aquests van acabar guanyant i es va construir una carretera entre Virginia Beach i Springfield que s'anomenés US Route 60.

Així que com que Avery ja no podia posar el nom que volia a la carretera que ell mateix havia promogut va haver de pensar en una altra opció. Finalment es va decantar per el número 66, que no estava assignat a cap carretera, ja que creia que 2 números iguals seria més fàcil de recordar i de dir.

I així es com va néixer el nom de una de les carreteres més conegudes arreu del món.

Però una última pregunta: Per què es va lluitar tant per tenir el 60?

Aquesta pregunta es fàcil de respondre, no es per el número 60 en si, sinó perquè el 60 acaba en 0. i havia 2 principals raons perquè el govern de Kentucky lluités tant per tenir el 60 a la seva carretera.

La primera raó es perquè els Estats Units segueix un patró senzill en quant a numeració de carreteres es tracta. I es que les carreteres amb nombres senars recorren el país de nord a sur i les carreteres amb nombre parells recorren el país de est a oest.

La segona raó és perquè les principals carreteres estadunidenques, i per tant les més importants acaben amb el número 0 o amb el número 1.

Per aquestes raons el govern de Kentucky va lluitar tant per aquest nom i finalment el va acabar aconseguint.

Recorregut de la U.S Route 60, construida l'any 1926.

Fonts

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ruta_66

https://vivelaruta66.com/2013/05/30/ruta-66-por-que-esa-numeracion/

Paula Estrada

Etapa 3 St. Louis-Joplin

La tercera etapa és entre St. Louis i Joplin. La distancian entre les dues ciutats és de 479 km.

Abans de arribar a Joplin es recomana parar a Rolla i visitar les ''merremec caverns''



















També es recomana parar a la ciutat de St. Robert per parar a veure el Devil Elbow que és un pont de ferro construit el 1943 sobre el riu Big Piney.





















Joplin és una població dels Estats Units a l'estat de Missouri. Segons el cens del 2013 te una població de 50.789 habitants

La ciutat de Joplin és importat ja que hi ha un important negocia de mines de zinc, Joplin es també molt popular per ser la ciutat dels criminals més importants de tot els Estat Units.

Bonnie i Clyde es van refugiar a la ciutat el 1933 per amagar-se de la policia que feia temps que els perseguia.


Fonts
https://inforuta66.wordpress.com/2012/05/17/etapa-3-ruta-66-st-louis-missouri/



Bilal Obja i Guim Comellas

Que fer abans de la Route 66

Abans de viatja als Estats Units i realitzar aquesta ruta hem de fer varies coses:

1.Solicitud per entrar als Estats Units

Per viatjar als Estats Units hem de omplir una sol·licitud per entrar al país, es molt important perqué sinó la tens no et deixaran entrar.
Feia anys aquesta sol·licitud era gratuïta peró actualment costa 14$.
Per internet hi ha varies webs que t'intenten enganyar i et fan pagar més diners així que aquí us deixem la web oficial des de on fer-la
https://esta.cbp.dhs.gov/esta/application.html?execution=e1s1&language=es

Recorda que si ja la tens té una validesa de 2 anys però només pots estar un màxim de 90 dies al país, una vegada vençut aquest temps has de sortir del país per poder tornar a entrar durant 90 díes.

2.Planificació de la ruta

Una altra cosa que has de fer es planificar-te la ruta, ja que quan fas una ruta tan llarga com aquesta, per molt que vulguis improvitzar, has de tenir una organització previa.
El principal abans de començar es saber quants quilómetres vols fer cada dia i així saber quants dies trigaras.
També s'ha de calcular que s'ha de conduir entre 88 i 104 km/h i intenta no saltarte aquest límit perquè les multes allà son molt cares i et poden arribar a cobrar 300$ per saltar-te els límits de velocitat

3. Reserva del vol

Una altra cosa es la reserva de vol. Primer el que hem de decidir es des d'on començarem, les opcions que tenim es començar des de Los Àngeles o des de Chicago, anem a comparar preus:
NOTA: Els preus els compararem en vols en classe de turista i per un adult i triarem el més econòmic que trobem. Els vols els reservarem des de la pagina de Rumbo i sortirem des de Barcelona

Inici a Chicago i final a Los Àngeles

Vol d'anada

Sortida: Barcelona- Aeroport El Prat a les 10:20 el dissabte 4 de març de 2017

Arribada: Chicago- Chicago O'Hare Internacional a les 10:00 el diumenge 5 de març de 2017 hora local

Escales: A les 11:15 escala de 5:35h a Lisboa
              A les 20:15 escala de 11:50h a Nova York John F. Kennedy International

Temps total: 30:40h

Companyia: TAP Portugal i JetBlue Airways

Preu: 434,02€ + 40,03€ opcional per cobertura de protecció total

Si en aquest vol d'anada el que volem es sortir i arribar el mateix dia tenim uns donem una altra opció, peró, clarament, serà més cara.

Sortida: Barcelona- Aeroport El Prat a les 5:55 el dissabte 4 de març 2017

Arribada: Chicago- Chicago O'Hare Internacional a les 18:50 el dissabte 4 de març de 2017 hora local

Escales: A les 11:25 escala de 4:35h a Estambul Atatürk

Temps total: 19:55h

Companyia: Turkish Airlines

Preu: 493,51€ + 44,91€ opcional per cobertura de protecció total


Vol de tornada

Sortida: Los Àngeles Internacional a les 16:00 el diumenge 19 de març de 2017

Arribada: Barcelona El Prat el dilluns 20 de març a les 10:25

Escales: A les 14:00 escala de 17:55h a Moscú

Temps total: 34:25h

Companyia: Aeroflot

Preu: 454,97€

Així que bàsicament els 3 primers i principals passos per realitzar la Route 66 son aquests.

Fonts

http://www.rumbo.es/
http://touristear.com/ruta-66-planificacion-y-presupuesto/
https://esta.cbp.dhs.gov/esta/application.html?execution=e1s1

Paula i Bilal

Etapa 2 Sprinfield-St-Louis

La segona etapa és entre Springfield i St Louis. Entre les dues ciutats hi ha una distancia de 160 km.

Springfield: A Sprinfield es pot visitar les Fantastic Caverns que són unes especteculars coves situades a prop de la ciutat. Les coves tenen una peculiaritat i es que la visita es pot fer amb jeep.
Dins de la cova si feien concerts duran els anys 1950 i 1960.


Durant la etapa 2 sortirem de l'estat de Illinois i entrerem a l'estat de Missouri.


Un lloc a parar és al poble de Litchefield on es recomana anar a l'Ariston Café que va ser incluit en el  registre nacional de llocs historics.




Que veure de St Louis:

St. Louis: És coneguda com ''la ciutat del beisbol'' ja que l'equip de la ciutat els Cardinals són el segon millor equip amèrica de tots els temps.



Forest Park: És un dels parcs més grans del país.


Gateway Arch: Es un gran arc que creua el riu missouri i es va construir com un monument commemoratiu a la expensió d'Estats Units cap a l'oest.



Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2011/08/23/etapa-2-ruta-66-springfield-illinois-st-louis-missouri/


Guim Comellas

Etapa 1 Chicago-Springfield

La primera etapa de la route 66 és de Chicago a Springfield. La distancia que hi entre les dos ciutats és de 340 km.


Llocs a visitar de Chicago:

Buckingham Fountain: La Buckingham és una font molt famosa situada al centre de Chicago al mig del Grant Park.
En la font si fan unes actuacións d'aigua espectaculars i es molt recomenable anar a veuren una sobretot a la nit.

Aqui teniu un petit video per poder-vos fer una idea de com és la font tot i que en aquest moment no estan fent cap actuació.





Circuit de ChicagoLand: ChicagoLand és un circuit en forma d'òval. La pista es va inaugurar el juliol de 2001.
Està situada a la ciutat de Jolliet que està entre Chicago i Springfield
La pista té una longitud de 2.414m.

Sprinfield: És la capital de l'estat de Illinois i va ser fundadaa el 1819.

Fonts

https://inforuta66.wordpress.com/2011/08/09/etapas-ruta-66-etapa-1-chicago-springfield-illinoi/




Guim Comellas i Bilal Obja

Senyal de la Route 66.

Els escuts de la Route 66 han anat variant al llarg dels anys.

En aquesta entrada veurem els escuts com son els escuts i que volen dir.

Aquest diseny es l'escut que hi havia a la Route 66 fins als anys 40.

A la part de dalt estava escrit l'estat per on passaves i la part de sota hi havia escrit en gran el nom de la ruta.

Escut Route 66 fins els anys 40

Aquest és el diseny actual. La senyal es igual que l’escut vell i està rodejada d’unes vores marrons que catalogen aquesta ruta com a ruta històrica.

Diseny escut actual

L’escut actual es pot veure es forma de senyals o dibuixat a la carretera, cosa que es tot una icona de la Route 66.

Senyalització actual de la Route 66

Senyals de la Route 66  a la carretera

Fonts
https://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_66

                                                                                    Bilal Obja, Guim Comellas i Paula Estrada

Que és la Route 66?

La Route 66 és una carretera històrica que va formar part de la xarxa de carreteres federals dels Estats Units.
La Route 66 va ser el principal itinerari dels emigrants que  anaven a l'oest, sobretot durant les tempestes de pols dels anys 30, i va fer que que l'economia de les zones on la carretera passava fos bona fins que la carretera es va substituïda.

El 27 de juny del  1985 la Route 66 va ser retirada de la Xarxa de carreteres dels Estats Units, i va ser substituïda per la Xarxa d'autopistes Interestatals dels Estats Units. Però últimament ha tornat a aparéixer als mapes de carreteres.
Hi han 14 etapes que anirem explicant al blog:

Etapes de Ruta 66

 Chicago-Springfield
 Springfield-St.Louis
 St.Louis- Joplin
 Joplin-Oklahoma
 Oklahoma-Amarillo
 Amarillos-Santa Fe
 Santa Fe-Gallup
 Gallup-Williams
 Williams- Laughling
 Laughling- Las Vegas
 Las Vegas-Victorville
 Victorville-Los Angeles

Hatim i Bilal